Ens estimem la Garriga, manifest programàtic d'Acord.

Després de dos mesos de preparació, i a cent dies de les eleccions previstes pel 22 de Maig, Acord presenta el seu manifest titulat “Ens estimem la Garriga” que ha comptat amb la participació de vora un centenar de persones que han treballat en la definició del seu contingut en una primera instància i a través de les múltiples trobades dels grups de treball.  Durant els propers dies s'aniran fent públiques les adhesions al manifest que es vagin aconseguint. El manifest menciona cinc eixos:

  • el de la identitat local de poble de cultura i natura com a factor central,
  • el creixement ordenat i d'acord amb l'entorn natural, paisatgístic i territorial del poble,
  • la promoció econòmica d'acord amb un pla estratègic global sorgit de la societat civil i l'Ajuntament,
  • la cohesió social com a objectiu
  • una nova cultura organitzativa a l'Ajuntament, redimensionant i reorganitzant la Casa de la Vila.
A partir d'ara els grups de treball configurats començaran una sèrie de trobades amb diverses entitats, associacions, i ciutadania en general per concretar els punts del programa. Està prevista que les primeres trobades girin al voltant del comerç i de la dinamització cultural i patrimonial ( podeu seguir-les a l'Agenda pública que trobeu a la columna dreta d'aquesta mateixa pàgina). Igualment estan previstes trobades amb la resta de grups polítics per tal d'establir diagnosis comunes i posar les bases de les actuacions futures a la Garriga des del necessari consens polític. 

Acord ha poat en marxa igualment diversos canals de comunicació com la pàgina a la xarxa social facebook.com/acordperlagarriga, al Twitter a través del compte @acordxlagarriga i un espai a la pàgina de consultes i preguntes Formspring. A través d'aquesta mateixa pàgina web on us trobeu es poden consultar les diverses opcions de contacte amb Acord.   

Dies en que aprenem.


Dies de moltes converses, aquest gener tot just passat, sens dubte la part més apassionant de fer política. Hi ha ganes, hi ha interès, hi ha crítica, hi ha molt debat a la Garriga, no descobreixo res. El que trobo imprescindible és que aquest debat no es limiti per a un període com l'electoral, ni tan sols es limiti als partits polítics o a les organitzacions i persones que representen democràticament a la ciutadania.

Falten poc més de cent dies per les eleccions municipals i tot aquest debat que durant aquests anys s'ha fet públic per una banda a través de plataformes i grups de pressió ciutadana i per l'altra dels grups polítics municipals es materialitzarà en trobades, conferències, xerrades i al final, promeses i eleccions. Bé, és el què toca i està molt bé, però no n'hi ha prou. Hem après que en política cal un procés de diàleg continu i que enforteixi la ciutadania. L'altre dia a la conferència de l'amic Jordi Solé, alcalde de Caldes, feia una llista de les causes de la “desafecció” i trobo que aquesta n'és una: un cop escollits pel poble no n'hi ha prou a rebre copets a l'espatlla, cal sortir al carrer i escoltar al ciutadà i sobretot que aquesta actitud no sigui ni oportunista ni dictada per la necessitat política, sinó la forma de fer i de ser. Calen polítics que entenguin quines demandes, reflexions i propostes estan rebent dels seus veins i alhora sapiga explicar quina feina està fent a l'administració. És el que en diem “polítics conductors”, que entenguin i que es facin entendre, que rebin i que donin, que escoltin i que incorporin.

Enfortir el ciutadà, aquesta ha de ser una recepta per enfortir la democràcia. Sé perfectament que això s'ha intentat i de vegades no s'ha aconseguit, i que hi ha gairebé tantes opinions com ciutadans i per tant el diàleg continu no és garantia de satisfacció generalitzada. Però tot i així, en l'àmbit municipal que és el més proper, és llastimós que això ni tan sols s'intenti o s'intenti com a operació merament estratègica.

Si n'hem après de coses aquests dies, i aquests anys passats. Que la confrontació per la confrontació no duu enlloc, que el debat estèril i contra parets tampoc, que una cosa és el què es diu i l'altra el què es fa i que hauríem de superar la síndrome de l'enrocament en les propies sigles polítiques i començar a participar de projectes comuns, des de posicions ideològiques, sens dubte, però amb obertura de mires. Crec que a la Garriga això és possible i per això gent molt diversa ens hem embarcat en el projecte d'Acord per la Garriga. Ara toca passar a l'acció.

L'Aliança com a exemple.

Dissabte 29 de gener, al Patronat, la Societat Coral l’Aliança, (web, grup al Facebook) fundada el 1911, celebrava l’inici dels fastos del seu centenari. L’alcaldessa va anunciar l’atorgament a l’entitat de la medalla d’or de la Garriga. És clar que sí. Per molts anys! Alhora, en un parlament esplèndid, el professor Santi Cucurella va posar en context l’origen i la història del moviment dels cors de Clavé (web). Incidí en el lema de “virtut, progrés i amor”, un lema que bé pot transcendir l’estricta aplicació a les societats corals claverianes i fer-se extensiu a qualsevol col·lectivitat. Virtut: capacitat, competència i determinació a l’hora d’executar una idea, d’assolir un objectiu. Progrés: avenç i millora en les condicions de vida, en la qualitat de les nostres capacitats. Amor: sentiment d’estima, de pertinença, d’identificació amb un llegat que, com un fil invisible, relliga voluntats història endins.

Enllà d’un incert lirisme, però, és ben veritat que la Garriga –no ho descobrirem– posseeix un actiu importantíssim que s’expressa a través d’entitats i associacions i que s’exemplifica en un patrimoni no només material –natural o arquitectònic– sinó també immaterial, conservat en la memòria de generacions, i que s’actualitza en festivitats populars i tradicionals al llarg de l’any. Tot aquest pòsit, ben conjugat, hauria de conformar un relat per a la Garriga, l’impuls i l’afirmació d’un imaginari comú que actualitzés i dinamitzés aquest patrimoni –modernista, musical, termal, artístic, esportiu, gastronòmic, etc.–, que el fes permeable als nostres escolars, que el fes viu, palpable i participat per a la població en general, tant la local com la que ens visita, i que alhora sigui també un motor econòmic en uns temps que s’endevinen difícils. Les activitats econòmiques que durant anys havien caracteritzat la Garriga han patit, progressivament, els embats d’una crisi global, i se’ls ha de donar el màxim suport. Alhora, cal adonar-nos que la terciarització econòmica –serveis, turisme, etc.– és un fet evident per al qual la Garriga té “virtuts” i capacitats per a treure’n rendiment. Cultura, turisme i patrimoni també han de ser eixos estratègics a curt i mitjà termini.

La conformació d’una identitat no és fàcil. La identitat dels llocs no la sustenten només les persones. L’espai físic explica voluntats i maneres de ser i conviure en els llocs al llarg del temps. La identitat també és el reconeixement d’un espai comú, d’una plaça pública, lloc de trobada a partir de diferents punts de partida, de distintes geografies. Conèixer i reconèixer-se a través d’allò que es veu, d’allí on es viu. El 1991 érem 9.500 habitants. Avui ja som més de 15.000 persones. En deu anys hem crescut en 3.000 garriguencs. No és poca cosa. L’evidència d’aquesta transformació en la fesomia humana del nostre poble no es pot obviar i s’ha de saber invertir a favor de l’enriquiment del nostre teixit associatiu i cultural.

Els darrers anys –és sobrer dir-ho– han estat políticament complicats. Hi ha hagut desgast social i personal. La immediatesa de la gestió municipal, la que ens resulta més propera, també ha rebut el descrèdit general de la política. La tensió al voltant de qüestions puntuals –importants però puntuals– ha monopolitzat en excés debats i polítiques instal·lant un clima enrarit de desconfiança que dificulta una mínima entesa, un clima d’acord que permeti avançar, “progressar” i projectar idees que transcendeixin la mera gestió d’un pressupost. Tal vegada, en anys vinents, hàgim de saber gestionar –és una manera de dir– més il·lusió i més imaginació que pressupost, i això implicarà noves actituds i maneres d’encarar el que ens resulta més proper: l’administració local. En aquest sentit, tinc la impressió que la Garriga necessita més militància i menys carnets per sortir-se’n. Més il·lusió, més “amor”, en la terminologia claveriana. Que ens cal una reflexió seriosa i sincera, col·lectiva i sobretot personal, sobre el que cadascú pot aportar a partir d’ara. I també tinc el convenciment que tenim les eines i la força per sortir-nos-en airosos. El vitalisme de la societat garriguenca també s’ha de poder visualitzar i correspondre en l’àmbit públic.

L’Aliança com a exemple, sí. De tenacitat malgrat les vicissituds; de compromís i generositat amb una causa, amb uns ideals. M’agrada molt l’inici de la cançó del centenari (compreu-vos el cd!): “Somni d’un instant, il·lusió compartida. L’afany d’un moment, el goig de viure” –i amb permís, afegim: a la Garriga.

Els grups de treball d'Acord

A Acord treballem en equip. Fem la diagnosi de la situació del poble a través dels grups de treball que alhora proporcionen les idees per discutir amb la societat civil i amb la ciutadania en general. Si vols participar pots posar-te en contacte al correu acordperlagarriga@gmail.com o bé segueix les dates de reunions a l'agenda que trobaràs en aquest mateix web.

Hem dividit els grups de treball en cinc grans àmbits: 


L'àmbit Identitat, coordinat per n'Albert Benzekry i Arimon, treballa sobre les propostes dels grups d'Educació, Patrimoni, Cultura, Entitats i Esports. El grup de Joves participa igualment d'aquest àmbit.

La nostra identitat, el que la Garriga és, és la nostra targeta de presentació. Tenim tantes bones coses amb que podem presentar-nos a la comarca, al país i al món que les hem de poder posar en el centre de les polítiques de la Garriga. Per damunt de tot, creiem en les nostres possibilitats com a poble. 


L'àmbit Territori, coordinat per na Neus Marrodàn i Torrents, treballa sobre les propostes dels grups d'Urbanisme i Via Pública, de Medi Ambient i d'Agricultura. 

El nostre model de creixement és el de la consolidació del poble tal i com és avui, la creació d'espais que potenciïn la qualitat de vida i la relació entre les persones i la planificació d'un creixement ordenat, sostenible i harmònic amb l'altre gran element d'identitat de la Garriga: la natura que ens envolta i ens protegeix.

L'àmbit Economia, coordinat per en Vicens Sala i Pasqual, treballa sobre les propostes dels grups d'Indústria, Comerç, Ocupació i Turisme. 

La Garriga que volem és un poble on puguem viure i treballar en condicions dignes. Per fer-ho cal potenciar allò que ens pot fer atractius per als emprenedors, tenir clares les prioritats i fer-ho amb la complicitat de la societat civil a través d'un procés de reflexió i impuls comú. 


L'àmbit Cohesió, coordinat per na Dolors Castellà i Puig, treballa sobre les propostes dels grups de Benestar, Salut i Immigració. Els grups d'igualtat i gent gran també participen d'aquest àmbit. 

En aquest discurs en què ens trobem cada dia que vocalitza la necessitat de fer més eficient l'administració i retallar despeses, trobem a faltar una definició d'eficiència en tant que servei a la comunitat, i per tant cal dirigir les polítiques de cohesió cap a un escenari de reforçar-les i construir una xarxa que aguanti amb força els moments de crisi en què vivim. Cal gastar més en polítiques socials, i cal fer-ho bé. 


L'àmbit Ajuntament, coordinat per en Jordi Perales i Giménez, treballa sobre les propostes d'Hisenda Local, Recursos Humans, Comunicació, Participació i Seguretat. 

Un dels objectius bàsics que ens hem marcat a Acord és afinar el principal instrument públic que tenim, l'ajuntament de la Garriga, redimensionar-lo, encarar-lo encara més cap al servei al poble i fer-lo molt més transparent. 


Sens dubte cal passar de les paraules als fets, deixar de lamentar-nos i posar-nos mans a la feina. Ja és hora!

 
Acord per la Garriga © 2010 | Dissenyat per Chica Blogger | Tornar a dalt